vidre temperat

Vidre temperat/vidre reforçat és vidre de seguretat.El vidre temperat és en realitat una mena de vidre pretensat.Per tal de millorar la resistència del vidre, normalment s'utilitzen mètodes químics o físics per formar tensions de compressió a la superfície del vidre.Quan el vidre està sotmès a força externa, primer compensa la tensió superficial, millorant així la capacitat de càrrega i millorant la resistència del propi vidre.Pressió del vent, fred i calor, impacte, etc. Fixeu-vos en distingir-lo del plàstic reforçat amb fibra de vidre.
herba
El vidre és un material inorgànic amorf no metàl·lic, fet generalment d'una varietat de minerals inorgànics (com ara sorra de quars, borax, àcid bòric, barita, carbonat de bari, pedra calcària, feldspat, sosa, etc.).Els seus components principals són la sílice i altres òxids.La composició química del vidre normal és Na2SiO3, CaSiO3, SiO2 o Na2O·CaO·6SiO2, etc. El component principal és la sal doble de silicat, que és un sòlid amorf amb estructura aleatòria.S'utilitza àmpliament en edificis per bloquejar el vent i la llum, i pertany a una barreja.També hi ha vidres acolorits barrejats amb òxids o sals de determinats metalls per mostrar el color, i vidre temperat obtingut per mètodes físics o químics.Els plàstics transparents com el polimetacrilat de metil de vegades s'anomenen vidre per als sistemes de producció agrícola.
pretens
La força de pretensió és la tensió de compressió pre-aplicada a l'estructura durant la construcció per tal de millorar el rendiment de servei de l'estructura.Durant el període de servei de l'estructura, la tensió de pretensat pot compensar totalment o parcialment la tensió de tracció causada per la càrrega i evitar danys estructurals.S'utilitza habitualment en estructures de formigó, és aplicar pressió a l'estructura de formigó amb antelació abans que suporti la càrrega, de manera que la força interna del formigó a la zona de tracció quan la càrrega externa actua per generar esforços de compressió, compensar o reduir la esforç de tracció generat per la càrrega externa, de manera que l'estructura no s'esquerda ni s'esquerda relativament tard en ús normal.